punta (Diccionari)

punta
1. a. f. Extrem agut d'una cosa. La punta de l'espasa. La punta d'una agulla. Fer punta al llapis. Acabat en punta.
b. f. [ p. anal. ] La punta d'un campanar, d'una piràmide, d'una muntanya, d'una fulla.
c. f. [ p. anal. ] Part més extrema i avançada d'una cosa. La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas. La punta de la sabata.
d. f. [ p. ext. ] Cada un dels angles o extrems d'una peça, objecte. Les quatre puntes del mocador. El capell de tres puntes.
e. f. Punta de cigarret. Els invitats han omplit la casa de puntes i papers.
f. portar (una cosa) a punta d'espasa Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions.
g. punta de cigar (o de cigarret ) Part del cigar o del cigarret que queda després de fumar-los.
2. a. f. Nom de diferents objectes acabats en punta.
b. f. PREHIST. Instrument lític que consta d'una extremitat aguda.
3. f. [ fig. ] Grau mínim o inicial d'una qualitat. Una punta d'agre, de dolç, de salat, etc.
4. a. estar de punta Estar renyit amb algú.
b. fer posar de punta Importunar.
c. fer posar de punta Enemistar.
d. posar-se de punta Renyir, enemistar-se.
5. a. adj. inv. De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc.
b. articles punta ECON. Articles utilitzats com a reclam per a la venda d'altres articles.
c. de punta Que excel·lix.
d. empreses (o sectors ) punta ECON. Empreses o sectors que constituïxen la base de la producció dels ingressos dins del procés econòmic d'una nació o dins d'un sistema econòmic.
e. hores punta ECON. En la producció, hores de màxim rendiment.
f. hores punta ECON. En la utilització de l'energia, hores de màxim consum d'electricitat.
g. hores punta TRANSP. En la circulació, hores de màxima trànsit.
6. a. f. TÈXTIL [usat generalment en plural] Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
b. punta al sargit TÈXTIL Punta en la qual els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si foren un sargit.
c. punta bordelesa TÈXTIL Punta feta amb un tul sota el qual es posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns queden ben dibuixats.
7. a punta de dia (o d'alba ) Quan comença a fer claror, però abans d'eixir el sol.
8. a punta pala En gran quantitat.
9. mitja punta ESPORT Futbolista que juga una miqueta més avançat que el mig i una miqueta més endarrerit que el davanter o punta.
10. no vore la punta (d'una cosa) No vore'n la finalitat o la gràcia que se li atribuïx.
11. punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins de la mar.
12. punta i taló DANSA Punteig típic d'algunes danses tradicionals.

punta (Traducció Valencià-Castellà)

punta f. 1. cabo ( m. ), punta ( m. ), puntilla, pingorota, cogujón ( m. ), toba. Una punta d'espelma. ® Un cabo de vela.
2. a punta de dia (o d'alba ) al quebrar (rayar, reír, o romper) el alba.
3. articles punta artículos punteros.
4. de punta de punta.
5. empreses (o sectors ) empresas (o sectores ) punteras.
6. estar de punta estar de punta (uno con otro).
7. fer posar de punta
8. hores punta horas punta.
9. mitja punta media punta.
10. no vore la punta no verle la gracia a un asunto.
11. portar (una cosa) a punta d'espasa llevar (alguna cosa) a punta de lanza.
12. posar-se de punta ponerse de punto (uno con otro).
13. punta al sargit
14. punta bordelesa
15. punta de cigar (o de cigarret ) punta, colilla.
16. punta de terra punta.
17. punta i taló punta y talón.

punta (Traducció Castellà-Valencià)

punta f. 1. punta, banya, esgardís.
2. a punta de lanza a punta d'espasa.
3. a punta de pala a palades, a dojo.
4. acabar en punta acabar en sec.
5. de punta de punta.
6. de punta a punta de cap a cap.
7. de punta en blanco tocat i posat, de vint-i-un botó.
8. estar de punta estar a mata-degolla.
9. estar de punta estar de punta.
10. estar de punta (uno con otro) estar de punta.
11. estar hasta la punta de los pelos estar-ne fins al capdamunt.
12. ir de punta en blanco anar de vint-i-un botó, paréixer (algú) que isca de la capsa.
13. llevar (alguna cosa) a punta de lanza portar (una cosa) a punta d'espasa.
14. media punta mitja punta.
15. ponerse de punto (uno con otro) posar-se de punta.
16. ponser-se de punta posar-se d punta, renyir, enemistar-se.
17. punta dard d'una flama, punta de cigar (o de cigarret ), punta de terra.
18. punta de diamante punta de diamant.
19. punta seca punta seca.
20. punta y talón punta i taló.
21. sacar punta a fer punta.
22. tener en la punta de la lengua tindre a la punta de la llengua.
23. terminar en punta acabar en sec.

Et pot interessar