príncep
1.
a.
m.
Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general.
Molt alt i senyor príncep. Els prínceps de la terra.
b.
m.
Persona que té al seu càrrec el govern d'un principat.
El príncep de Mònaco.
c.
m.
Membre d'una casa sobirana (imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal) o mediatitzada.
d.
m.
En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
e.
m.
Persona que posseïx el títol nobiliari de príncep als països on este títol és concedit.
f.
educació de príncep
HIST./LIT.
En els segles XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seua educació moral i política com a cap d'un Estat modern.
g.
príncep consort
Títol donat generalment al consort d'una reina o gran duquessa o princesa sobirana quan no li és donat el de rei, gran duc o príncep.
2.
m.
[
fig.
]
El primer, el cap, el que té més gran autoritat a l'interior d'un ambient o d'un grup en algunes designacions tradicionals.
Pere, príncep dels apòstols. El príncep de les tenebres i els seus dimonis.
3.
m. APIC.
Poll de l'abella reina que encara no pot procrear.
4.
príncep de l'església
REL.
Cardenal.