pràctic -a
1.
a.
adj.
Que concernix la pràctica.
Un ensenyança pràctica. Química pràctica.
b.
adj.
Obtingut per la pràctica.
El coneixement pràctic d'una llengua.
c.
adj.
Bo per a ser posat en pràctica.
Un consell pràctic. Una ferramenta molt pràctica.
2.
a.
adj.
Es diu d'una persona experimentada, que té pràctica.
És poc pràctic d'este ofici.
b.
adj.
Més donat a la pràctica que a l'especulació.
Un esperit pràctic.
c.
ser pràctic
(algú)
Regular-se amb l'experiència, saber executar les coses.
És un home pràctic.
3.
adj.
Còmode, funcional.
És un moble molt pràctic. Este diari té un format molt pràctic.
4.
a.
m.
Coneixedor d'alguna cosa per la pràctica, com un guia.
Per a travessar aquelles serralades cal anar amb un bon pràctic.
b.
m. NÀUT.
Home de mar experimentat.
c.
pràctic de port
NÀUT.
Pilot o capità de la marina mercant que, gràcies al títol obtingut per oposició, dirigix l'entrada i l'eixida de vaixells d'un port.