provincià (Diccionari)

provincià -ana
1. a. adj. i m. i f. Natural d'una província, per oposició al natural de la capital.
b. adj. Relatiu o pertanyent a una província o als seus habitants.
c. adj. [ fig. ] Sense grandesa o personalitat pròpia enfront de la capital.
2. m. i f. Habitant d'una província.

província (Diccionari)

província
1. f. GEOGR. Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats.
2. f. HIST. En l'antiga Roma, territori sotmés a la jurisdicció d'un magistrat romà.
3. f. DRET Conjunt de monestirs o convents de cada un dels órdens religiosos que ocupen un territori determinat i que depenen d'un mateix superior o provincial.
4. província eclesiàstica DRET La més àmplia de les circumscripcions territorials eclesiàstiques, constituïda per un grup de diòcesis, territorialment contigües, anomenades sufragànies , i administrada per un arquebisbe o metropolità, normalment el de la seu més antiga o més important.
5. província religiosa REL. Circumscripció territorial pròpia de molts órdens i congregacions religiosos.

provincià (Traducció Valencià-Castellà)

provincià -ana adj. i m. i f. provinciano -na.

província (Traducció Valencià-Castellà)

província f. 1. provincia.
2. província eclesiàstica provincia eclesiástica.
3. província religiosa provincia religiosa.

provincia (Traducció Castellà-Valencià)

provincia f. 1. província.
2. ?provincia medioeuropea província medioeuropea.
3. provincia austromediterréna província austromediterrània.
4. provincia eclesiástica província eclesiàstica.
5. provincia religiosa província religiosa.
6. provincia sarmática província sarmàtica.
7. vivir en provincias viure en una província, viure fora de la capital.

Et pot interessar