provar (Diccionari)

provar
1. a. v. tr. Sotmetre una persona o una cosa a certes experiències per apreciar-ne el que val o el que pot, per vore si va bé, si és com cal. Provar un mètode. Provar la resistència d'un pont. Provar la fidelitat d'algú.
b. v. tr. Assajar.
c. v. tr. Intentar reeixir a fer una cosa [s'unix a l'infinitiu per la preposició de] . Prova de caminar amb estes sabates. Vaig provar de convéncer-lo.
d. v. tr. Conéixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.
2. v. tr. Establir la veritat d'una cosa donant raons, adduint arguments, fets, testimonis. Provar la innocència d'un acusat. Els teus arguments no proven res.
3. v. intr. Anar bé a algú, fer profit. Este viatge m'ha provat molt. El sopar d'anit no m'ha provat gens.
4. a. v. tr. CONF. Vore si li està bé, a algú, una peça de vestir. Prova-li els pantalons.
b. v. pron. CONF. Prova't els pantalons.
c. v. tr. CONF. Vore com li està, a algú, una peça de roba a mig fer i fer els retocs que es consideren necessaris per a poder cosir-la definitivament.
d. v. tr. abs. CONF. La setmana que ve ja podrem provar.

provar (Traducció Valencià-Castellà)

provar v. tr. probar, acrisolar, tantear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb provar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
provar






Participi
provat
provada
provats
provades



Gerundi
provant






INDICATIU
Present
(jo) prove
(tu) proves
(ell/ella/vosté) prova
(nosaltres) provem
(vosaltres) proveu
(ells/elles/vostés) proven

Perfet
(jo) he provat
(tu) has provat
(ell/ella/vosté) ha provat
(nosaltres) hem provat
(vosaltres) heu provat
(ells/elles/vostés) han provat

Passat simple
(jo) proví
(tu) provares
(ell/ella/vosté) provà
(nosaltres) provàrem
(vosaltres) provàreu
(ells/elles/vostés) provaren

Passat perifràstic
(jo) vaig provar
(tu) vas (o vares) provar
(ell/ella/vosté) va provar
(nosaltres) vam (o vàrem) provar
(vosaltres) vau (o vàreu) provar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) provar

Imperfet
(jo) provava
(tu) provaves
(ell/ella/vosté) provava
(nosaltres) provàvem
(vosaltres) provàveu
(ells/elles/vostés) provaven

Plusquamperfet
(jo) havia provat
(tu) havies provat
(ell/ella/vosté) havia provat
(nosaltres) havíem provat
(vosaltres) havíeu provat
(ells/elles/vostés) havien provat

Passat anterior
(jo) haguí provat
(tu) hagueres provat
(ell/ella/vosté) hagué provat
(nosaltres) haguérem provat
(vosaltres) haguéreu provat
(ells/elles/vostés) hagueren provat

Futur
(jo) provaré
(tu) provaràs
(ell/ella/vosté) provarà
(nosaltres) provarem
(vosaltres) provareu
(ells/elles/vostés) provaran

Futur perfet
(jo) hauré provat
(tu) hauràs provat
(ell/ella/vosté) haurà provat
(nosaltres) haurem provat
(vosaltres) haureu provat
(ells/elles/vostés) hauran provat

Condicional
(jo) provaria
(tu) provaries
(ell/ella/vosté) provaria
(nosaltres) provaríem
(vosaltres) provaríeu
(ells/elles/vostés) provarien

Condicional perfet
(jo) hauria provat
(tu) hauries provat
(ell/ella/vosté) hauria provat
(nosaltres) hauríem provat
(vosaltres) hauríeu provat
(ells/elles/vostés) haurien provat

SUBJUNTIU
Present
(jo) prove
(tu) proves
(ell/ella/vosté) prove
(nosaltres) provem
(vosaltres) proveu
(ells/elles/vostés) proven

Perfet
(jo) haja provat
(tu) hages provat
(ell/ella/vosté) haja provat
(nosaltres) hàgem provat
(vosaltres) hàgeu provat
(ells/elles/vostés) hagen provat

Imperfet
(jo) provara
(tu) provares
(ell/ella/vosté) provara
(nosaltres) provàrem
(vosaltres) provàreu
(ells/elles/vostés) provaren

Plusquamperfet
(jo) haguera provat
(tu) hagueres provat
(ell/ella/vosté) haguera provat
(nosaltres) haguérem provat
(vosaltres) haguéreu provat
(ells/elles/vostés) hagueren provat

IMPERATIU
Present

prova (tu)
prove (ell/ella/vosté)
provem (nosaltres)
proveu (vosaltres)
proven (ells/elles/vostés)

Et pot interessar