prou
1.
a.
adv.
En quantitat suficient, tant com cal.
És prou intel·ligent per a comprendre-ho. Les pomes no eren prou madures.
b.
adv.
Molt, no poc.
És una xica prou intel·ligent.
c.
adv.
Certament (sovint precedit de
bé)
.
Bé prou que ho saps. Jo prou li ho explique, però no m'entén. Prou li han dit que no hi vaja, però ell hi torna cada dia.
d.
adv. abs.
Sí, certament.
T'agrada el vi?
['beProu.]
e.
adv.
Bé, d'acord, indicant que no es nega allò que diuen.
Dius que ara és més dòcil que abans: prou, però potser encara no ho és com caldria.
f.
adv.
[
iròn.
]
Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina porcada m'ha fet.
g.
amb prou faenes
Difícilment, tot just, escassament, com a màxim, a penes.
h.
haver-n'hi prou
Ser suficient.
N'hi ha prou que li ho digues una vegada perquè et faça cas.
i.
tindre'n prou
Ser suficient.
No sé si en tindré prou amb un sol viatge.
2.
adj.
i
pron.
Suficient.
No tinc prou diners. Ja has fet prou per ells.
3.
a.
interj.
Ja basta, no més.
Prou, no parles més. Ja li pots donar menjar que mai no dirà prou.
b.
ja n'hi ha prou!
Expressió que dóna per acabada una discussió o situació.
c.
ja n'hi ha prou, d'este coll!
Expressió que posa fi a una insistència.
d.
prou n'hi ha!
Expressió de protesta davant d'un abús o insistència.