precepte
1.
m.
Instrucció, orde, norma, de conducta moral, que prové d'una autoritat competent; manament, llei.
2.
m.
Fórmula que ensenya el que cal fer.
Els preceptes de la retòrica.
3.
m. DIPL.
Document papal o reial on constava la concessió d'un privilegi o gràcia, l'efecte jurídic dels quals era posterior o dimanant del fet d'entregar el document.
4.
a.
m. DRET
Obligació que tenen els cristians de guardar i celebrar el diumenge (precepte dominical) i les festes religioses (precepte festiu).
Festa de precepte.
b.
precepte pasqual
DRET
Obligació de rebre els sagraments de la penitència i de l'eucaristia durant el temps pasqual.
c.
preceptes de l'església
DRET
Segons el catecisme, les cinc disposicions que constituïxen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica.
d.
preceptes de l'església
DRET
Totes les lleis promulgades pels concilis o pels papes relatives a doctrina, culte i disciplina eclesiàstica.
5.
precepte apostòlic
REL.
Edicte pel qual els papes es feien càrrec de protegir certes propietats contra els abusos, la violència o el pillatge.
6.
precepte testamentari
HIST.
Llegat, institució o condició imposats en un testament.
7.
preceptes del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural vàlids per a tot el món i per a totes les èpoques.