practicant
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Que practica.
b.
adj.
i
m.
i
f.
[
esp.
]
Que practica la seua religió.
És un catòlic practicant.
2.
a.
m.
i
f.
Persona que té el títol per a l'exercici de la cirurgia menor.
b.
m.
i
f.
Persona que, en els hospitals, fa certes cures, dóna les medecines ordenades pel metge que visita.
c.
m.
i
f.
En una farmàcia, persona que, dirigida pel farmacèutic, s'encarrega de preparar i despatxar els medicaments.