potència
1.
a.
f.
Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte.
La potència de la màquina.
b.
f.
Fet de ser potent.
c.
f. FILOS.
Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.
d.
f.
[
esp.
]
FILOS.
Capacitat que un ser té per a passar d'un estat a un altre, per a canviar, per a convertir-se en alguna cosa nova (contraposat a
acte).
e.
f.
[
p. ext.
]
Facultat.
Les potències de l'ànima són tres: enteniment, memòria i voluntat.
f.
f.
[
p. anal.
]
Possibilitat.
g.
potència sexual
FISIOL.
Capacitat d'efectuar l'acte sexual.
h.
tindre les potències ben obertes
Ser intel·ligent.
2.
a.
f.
Persona que posseïx prou força per a imposar la seua autoritat.
Les potències celestes. Les potències de les tenebres.
b.
f. POLÍT.
Estat poderós, capacitat global d'un Estat.
c.
f. POLÍT.
Aspecte concret de les possibilitats d'un Estat.
3.
f. ACÚST.
Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l'envolta.
4.
f. FÍS.
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l'afany que manifesta el sistema per executar un treball.
5.
a.
f. MAT.
Donats un nombre
a
, anomenat
base
, i un nombre natural
n
, anomenat
exponent
, producte
a
n
de
n
factors iguals a
a
.
b.
f. MAT.
Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals es pot establir una correspondència bijectiva.
6.
f. FÍS.
Esforç que s'aplica en una màquina simple per a véncer la resistència.
Potència calorífica. Potència física.
7.
a.
f. ÒPT.
Convergència.
b.
potència d'un telescopi
(o
microscopi
, etc.)
ÒPT.
El grau en què amplifica les imatges.
8.
potència elèctrica
ELECTROT.
Potència produïda o absorbida per una instal·lació, màquina, aparell, etc., elèctrics.