possessió
1.
f.
Acció de posseir.
Estar en possessió d'alguna cosa.
2.
a.
f.
[usat generalment en plural]
Cosa posseïda.
Les seues possessions a la plana.
b.
f.
Territori situat fora de les fronteres d'un estat, però que li pertanyen per conveni o per conquesta.
c.
f.
Propietat rústica amb casa.
3.
f. DRET
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d'una cosa, que inclou el poder efectiu sobre ella.
4.
f. PSIC.
Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seua voluntat.
5.
f. PSIQ.
Forma de deliri en què el subjecte es creu pres per forces ocultes, que substituïxen, en certs moments, la seua voluntat.
6.
donar possessió
DRET
Posar realment una cosa a disposició d'algú, entregar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d'uns drets o coses incorporals.
Donar possessió del tron.
7.
prendre possessió
DRET
Executar algun acte que mostre l'exercici del dret, ús o lliure disposició d'allò que es comença a posseir.
Prendre possessió d'un càrrec.