portantveus
1.
m.
i
f. inv. HIST.
Lloctinent o substitut d'algú en un càrrec d'autoritat.
2.
m.
i
f. inv.
Als regnes de València i Mallorca, a Sardenya i al Principat de Catalunya, títol oficial donat al governador general com a representant del governador general de la corona.