pol·luir (Diccionari)

pol·luir
v. tr. Embrutar, contaminar, físicament o moralment.

pol·luir (Traducció Valencià-Castellà)

pol·luir v. tr. polucionar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb pol·luir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
pol·luir






Participi
pol·luït
pol·luïda
pol·luïts
pol·luïdes



Gerundi
pol·luint






INDICATIU
Present
(jo) pol·luïsc
(tu) pol·lueixes (o pol·luïxes)
(ell/ella/vosté) pol·lueix (o pol·luïx)
(nosaltres) pol·luïm
(vosaltres) pol·luïu
(ells/elles/vostés) pol·lueixen (o pol·luïxen)

Perfet
(jo) he pol·luït
(tu) has pol·luït
(ell/ella/vosté) ha pol·luït
(nosaltres) hem pol·luït
(vosaltres) heu pol·luït
(ells/elles/vostés) han pol·luït

Passat simple
(jo) pol·luí
(tu) pol·luïres
(ell/ella/vosté) pol·luí
(nosaltres) pol·luírem
(vosaltres) pol·luíreu
(ells/elles/vostés) pol·luïren

Passat perifràstic
(jo) vaig pol·luir
(tu) vas (o vares) pol·luir
(ell/ella/vosté) va pol·luir
(nosaltres) vam (o vàrem) pol·luir
(vosaltres) vau (o vàreu) pol·luir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) pol·luir

Imperfet
(jo) pol·luïa
(tu) pol·luïes
(ell/ella/vosté) pol·luïa
(nosaltres) pol·luíem
(vosaltres) pol·luíeu
(ells/elles/vostés) pol·luïen

Plusquamperfet
(jo) havia pol·luït
(tu) havies pol·luït
(ell/ella/vosté) havia pol·luït
(nosaltres) havíem pol·luït
(vosaltres) havíeu pol·luït
(ells/elles/vostés) havien pol·luït

Passat anterior
(jo) haguí pol·luït
(tu) hagueres pol·luït
(ell/ella/vosté) hagué pol·luït
(nosaltres) haguérem pol·luït
(vosaltres) haguéreu pol·luït
(ells/elles/vostés) hagueren pol·luït

Futur
(jo) pol·luiré
(tu) pol·luiràs
(ell/ella/vosté) pol·luirà
(nosaltres) pol·luirem
(vosaltres) pol·luireu
(ells/elles/vostés) pol·luiran

Futur perfet
(jo) hauré pol·luït
(tu) hauràs pol·luït
(ell/ella/vosté) haurà pol·luït
(nosaltres) haurem pol·luït
(vosaltres) haureu pol·luït
(ells/elles/vostés) hauran pol·luït

Condicional
(jo) pol·luiria
(tu) pol·luiries
(ell/ella/vosté) pol·luiria
(nosaltres) pol·luiríem
(vosaltres) pol·luiríeu
(ells/elles/vostés) pol·luirien

Condicional perfet
(jo) hauria pol·luït
(tu) hauries pol·luït
(ell/ella/vosté) hauria pol·luït
(nosaltres) hauríem pol·luït
(vosaltres) hauríeu pol·luït
(ells/elles/vostés) haurien pol·luït

SUBJUNTIU
Present
(jo) pol·luïsca
(tu) pol·luïsques
(ell/ella/vosté) pol·luïsca
(nosaltres) pol·luïm
(vosaltres) pol·luïu
(ells/elles/vostés) pol·luïsquen

Perfet
(jo) haja pol·luït
(tu) hages pol·luït
(ell/ella/vosté) haja pol·luït
(nosaltres) hàgem pol·luït
(vosaltres) hàgeu pol·luït
(ells/elles/vostés) hagen pol·luït

Imperfet
(jo) pol·luïra
(tu) pol·luïres
(ell/ella/vosté) pol·luïra
(nosaltres) pol·luírem
(vosaltres) pol·luíreu
(ells/elles/vostés) pol·luïren

Plusquamperfet
(jo) haguera pol·luït
(tu) hagueres pol·luït
(ell/ella/vosté) haguera pol·luït
(nosaltres) haguérem pol·luït
(vosaltres) haguéreu pol·luït
(ells/elles/vostés) hagueren pol·luït

IMPERATIU
Present

pol·lueix (o pol·luïx) (tu)
pol·luïsca (ell/ella/vosté)
pol·luïm (nosaltres)
pol·luïu (vosaltres)
pol·luïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar