polir
1.
a.
v. tr.
Fer llisa i lluenta una cosa.
b.
v. tr. OFICIS/TECNOL.
Sotmetre una cosa a l'acció de poliment.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Donar a una cosa tota la correcció, la perfecció, possibles, revisant-la cuidadosament, donant-li una última mà.
Polir una obra literària.
b.
v. tr.
Llevar la rusticitat a algú, instruir-lo en el tracte civil, cortés.
3.
a.
v. tr.
[
pop.
i
fig.
]
Robar.
Al café em van polir el paraigua.
b.
v. pron.
[
pop.
i
fig.
]
Vendre's una cosa.
En poc de temps es va polir totes les propietats.
c.
v. pron.
[
col·loq.
i
fig.
]
Gastar, malgastar.
Amb qui te'ls has polits, els diners?