pit
1.
a.
m. ANAT.
Tòrax, part del cos humà que s'estén del coll al ventre.
b.
m.
[
esp.
]
Part anterior del tòrax.
Han topat pit contra pit.
c.
m.
[
esp.
]
Part anterior d'un quadrúpede o d'una au immediatament davall del coll.
L'un preferia el pit del pollastre, l'altre la cuixa.
d.
brot de pit
Tros de pit de corder, de la part més grassa.
2.
a.
m.
[usat generalment en plural]
Mamella de dona.
Ensenyava els pits. Una criatura de pit.
b.
donar el pit
(una femella)
Alletar.
3.
a.
m.
Tot l'aparell de la respiració contingut en el pit.
Fatigar-se el pit cantant. Una malaltia de pit.
b.
do de pit
[
pop.
]
MÚS.
Nota aguda de tenor, corresponent al do
[dn<-->5]
4,
feta amb veu de pit.
c.
do de pit
[
pop.
]
Tot l'esforç o l'arrogància que es pot posar en l'obtenció d'un propòsit.
d.
tindre el pit carregat
Estar constipat dels pulmons o dels bronquis.
4.
a.
m.
[
fig.
]
Centre dels sentiments, interior de l'home.
Li obrí el seu pit.
b.
m.
[
fig.
]
Coratge, valor.
Prendre a pit una cosa.
c.
a pit descobert
Sense protecció.
d.
agarrar pit
Agarrar coratge.
e.
amb el pit obert
Amb franquesa.
f.
de pit en ample
Completament obert.
g.
donar-se colps al pit
Colpejar-se el pit en senyal de penediment, de devoció.
h.
eixamplar-se el pit
Sentir-se alleujat.
i.
fer pits i llonzes
Esforçar-se.
j.
obrir el pit
Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
k.
pit a pit
Cara a cara, aferrissadament.
Lluitar, discutir pit a pit.
l.
pit i fora!
Exclamació que es diu per a animar o animar-se a fer una cosa.
m.
posar-se la mà al pit
Reflexionar, interrogar la pròpia consciència.
n.
prendre a pit
Prendre amb gran punya.
o.
prendre a pit
Ofendre's.
p.
tindre
(una cosa)
pit avall
Tindre-la per molt segura, confiar-hi molt.
q.
tindre pit
Tindre el valor suficient per a presenciar o resoldre situacions molt desagradables.