pipa
1.
a.
f.
Xicotet recipient, generalment cilíndric, de fusta, d'arrel de bruguera, de guix, d'espuma de mar, etc., amb un tub prim que arranca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., que s'anomena
broquet
, i que servix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l'opi.
Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.
b.
fer la pipa
Ficar-se el dit gros en la boca per a mamar-lo, com fan els xiquets.
c.
tindre la pipa plena
(d'alguna cosa)
Estar profundament irritat.
2.
f. BOT.
Bolet verinós i no comestible de la família de les poliporàcies
(Samoderma lucidum),
en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.
3.
f. METROL.
Antiga mesura de capacitat per a líquids, equivalent a quaranta cànters.
4.
f. AUT./MOTOR
Peça giratòria del distribuïdor d'encesa que en els motors d'encesa per purna rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cada una de les bugies.
5.
f.
[
infant.
]
Xumet.
6.
f. FUST./EMBAL.
Bóta de fusta amb cercles de ferro, més xicoteta que la bóta ordinària.
7.
f.
[
pop.
]
ALIM.
Llavors del gira-sol o de la carabassa que se solen consumir torrades.
8.
pipa de Surinam
ZOOL.
Amfibi anur del suborde dels opistocels i de la família dels pípids
(Pipa pipa),
amb una sèrie de clots en l'esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.