pinça
1.
a.
f.
[usat generalment en plural]
Instrument que consistix en dos braços que permeten agafar o subjectar coses xicotetes, obturar tubs elàstics, etc., al fer-hi pressió per la part central o pels extrems.
b.
f.
[usat generalment en plural]
Pinça de fusta o de plàstic que té els dos braços units per un moll metàl·lic i que al fer-hi pressió per un extrem permeten subjectar la roba a l'estendre-la.
2.
f.
Plec cosit per a estrényer certes parts d'un vestit.
3.
f. MED./CIR.
[usat generalment en plural]
Instrument metàl·lic, generalment de dos branques, que s'utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.
4.
f. pl. QUÍM.
Nom genèric que es dóna a diversos tipus de suports de metall que servixen per a aguantar parts diverses d'un muntatge, com els matrassos, tubs d'assajos, etc.
5.
f. ZOOL.
Cada una de les peces dures, mòbils i oposades, situades normalment en l'extrem de les potes anteriors d'alguns crustacis, que els servixen com a òrgans de prensió.
6.
pinces de cocodril
Xicotetes pinces de boca dentada i tancades per un moll que permeten connectar ràpidament i provisionalment conductors, cables, aparells, etc.