personalisme
1.
m.
Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada.
2.
m.
Preponderància d'una persona o d'unes persones dins d'un grup.
En este partit, tot són personalismes.
3.
m.
Tendència a subordinar les idees, els criteris, els interessos, etc., dels altres als personals.
4.
a.
m. FILOS.
Actitud o tendència filosòfica que concedix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l'àmbit fisicobiològic en virtut d'una autonomia i llibertat radicals.
b.
m.
[
esp.
]
FILOS.
Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l'individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que reduïxen l'home a pur instrument de la col·lectivitat estatal.
5.
m.
Doctrina teològica que considera Déu com a persona, com a ser intel·ligent amb voluntat i amor.