però
1.
conj.
Marca l'oposició entre les dos proposicions o membres que lliga (allò que es diu en la segona és una restricció, una cosa contrària, etc.).
La idea és bona, però no és original. És un bon amic, però és un poc presumptuós. M'ho va explicar, però no el vaig entendre.
2.
a.
conj.
Té una significació concessiva.
Ell t'ho cedirà tot, amb la condició, però, que li quede alguna cosa per a viure.
b.
conj.
Servix a vegades per a insistir.
Ho han fet malament, però molt malament. M'ha enganyat, però d'una manera indigna.
3.
m.
Objecció, dificultat.
En tot troba peròs.