parla
1.
a.
f. LING.
Llenguatge.
b.
f.
Aspecte individual del llenguatge, pel qual la persona s'afirma i es compromet en la relació amb els altres.
2.
f.
Manera de parlar d'una persona, d'un grup.
Una parla entenedora. La característica parla dels pobles de la costa.
3.
a.
f. LING.
En terminologia estructural, ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s'oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
b.
f. LING.
En gramàtica generativa, actuació.