paraula
1.
a.
f.
Allò que és dit.
Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol. Portar la paraula en nom d'algú.
b.
de paraula
Oralment.
c.
dirigir
(o
adreçar
)
la paraula
(a algú)
Parlar-li.
d.
no tindre paraules
No poder expressar-se degudament.
No tinc paraules per a dir-te com t'agraïsc el que has fet per mi.
2.
a.
f.
[
esp.
]
Promesa verbal.
Donar la seua paraula d'honor. Faltar a la paraula. Trencar la paraula donada.
b.
aguantar la paraula
Mantindre el que s'ha dit.
c.
paraula és paraula
Dit per a expressar la confirmació d'un acord.
d.
ser home
(o
dona
)
de paraula
Ser un home (o una dona) que no falta a allò que ha promés.
e.
tindre paraula
Complir els compromisos.
3.
a.
f.
Conjunt de sons articulats que servixen per a expressar el pensament.
Mesurar o pesar les paraules. Estes van ser les seues paraules. Paraules afectuoses, amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, falses, fingides, hipòcrites. Paraules grosses. En poques paraules, en una paraula. No he entés ni una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir
['<-->85]
Deixar algú amb mitja paraula a la boca, tallar-li la paraula. És un home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar, regraciar, blasmar, algú.
b.
bones paraules
Excuses.
c.
paraula fàcil
Eloqüència.
d.
paraula grossa
(o
gruixuda
)
Paraula vulgar, indecent.
e.
pesar les paraules
Reflexionar abans de parlar.
4.
a.
f. pl.
Allò que es diu, per oposició a allò que es fa.
Calen fets, no paraules. Tot això no és més que paraules.
b.
amb bones paraules
Amb dissimulació.
5.
f. pl.
Lletra d'un cant, per oposició a la música.
Música de Serrano i paraules de Thous.
6.
a.
f. LING.
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d'un o més fonemes, que conserva la seua forma en tot o en part dins de la cadena parlada.
b.
agarrar
(o
prendre
)
(algú)
per la
(o
a la
, o
de la
)
paraula
Exigir-li de complir la paraula.
c.
dir quatre paraules
Parlar breument.
d.
en quatre paraules
En poques paraules.
e.
no dir paraula
No dir res.
f.
no poder traure
(o
arrancar
)
paraula
(o
una paraula
) (a algú)
No poder fer-lo parlar.
g.
no tornar paraula
No tornar resposta.
h.
paraula a paraula
(o
paraula per paraula
)
Expressions usades per a indicar que es reproduïx una comunicació oral o escrita amb estricta exactitud.
Li ho va contar paraula a paraula.
i.
paraula composta
LING.
Paraula formada per composició.
j.
paraula de doble sentit
Paraula susceptible de dos interpretacions.
k.
paraula d'orde
Fórmula convinguda de reconeixement, d'identificació, militar, composta del
sant i senya
i la
contrasenya.
l.
paraula paràsita
Paraula que afeixuga inútilment l'oració.
m.
ser l'última paraula del credo
Ser el menys important.
No li faces cas, que la seua opinió és l'última paraula del credo.
7.
a.
f.
Facultat d'expressar el pensament per mitjà del llenguatge articulat.
L'home és dotat de paraula.
b.
f.
Exercici d'esta facultat.
Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda. Tindre la paraula fàcil, prompta, abundant. Donar, concedir la paraula. Retirar la paraula. Tindre la paraula.
c.
anar-se'n de paraules
Dir despropòsits.
d.
deixar
(algú)
amb mitja paraula en la boca
Girar-li l'esquena sense escoltar el que diu.
e.
deixar sense paraula
Deixar atònit, estupefacte.
f.
demanar la paraula
Demanar per a parlar en una assemblea.
g.
en una paraula
Resumint.
h.
en una paraula
Sense subterfugis.
i.
menjar-se les paraules
No pronunciar clarament.
j.
no saber traure's les paraules de la boca
Expressar-se amb dificultat.
k.
paraula clau
INFORM.
Paraula que servix per a caracteritzar el context en què apareix.
l.
perdre la paraula
Emmudir.
m.
perdre la paraula
Sorprendre's.
n.
prendre la paraula
Començar a parlar en una reunió.
o.
quedar sense paraula
No poder dir res.
p.
quedar sense paraula
Quedar molt sorprés.
q.
retirar la paraula
Desfer un compromís.
r.
retirar la paraula
Rectificar una actitud, retirar una ofensa.
s.
tallar la paraula
Interrompre.
t.
tindre la paraula
Parlar.
u.
tindre la paraula
Tindre dret de decidir.
v.
tindre quatre
(o
algunes
)
paraules
Discutir.
8.
paraula de Déu
REL.
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seua manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d'una manera especial en la Bíblia.