pala
1.
a.
f. OFICIS
Ferramenta formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric de diàmetre variable, destinada a arreplegar i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
b.
f. OFICIS
Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses ferramentes, com ara l'aixada, la llegona, l'aladre modern i la destral.
c.
f. OBR. PÚBL.
Element d'algunes excavadores que consistix en una peça metàl·lica amb una concavitat que constituïx una espècie de recipient.
d.
pala carregadora
MANUT./OBR. PÚBL.
Màquina destinada a carregar materials i que consistix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d'erugues o de pneumàtics i proveït, davant, d'una pala articulada.
e.
pala mecànica
Excavadora de pala.
2.
a.
f.
Part més ampla, i generalment menys grossa, de diverses coses.
La pala d'un rem. La pala del timó.
b.
f. ESPORT
Tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s'impel·lix la pilota.
c.
f. ESPORT
Part més ampla i prima del rem.
d.
f. ESPORT
Part davantera de l'esquí, que forma una corba i té menor grossor.
e.
f. INDUM.
Part d'algunes peces de vestir que consistix en una làmina que recorda la de la pala.
Una gorra amb pala.
f.
pala d'una dent
ANAT.
Porció ampla i plana de les dents incisives.
3.
f.
Vessant de muntanya llis i de pendent molt pronunciat, quasi vertical.
4.
f. ADOB.
Ganiveta proveïda d'un mànec curt a la banda oposada al tall, utilitzada pels blanquers per a descarnar les pells.
5.
a.
f. BOT.
Terme que s'aplica
als cladodis de la palera.
b.
pala marina
BOT.
Bufalaga hirsuta.
6.
f. CALÇ.
Llengüeta d'un calçat.
7.
f. JOI.
Base, generalment de metall preciós, on el joier encasta les pedres i les gemmes.
8.
f. ORFEBR.
Part del metall on s'encasten les pedres precioses.
9.
f. TECNOL./AERON./MAR.
Cada un dels elements propulsius constitutius d'una hèlice, d'un rotor, etc., que ixen o són fixats al nucli o cos central.
10.
arreplegar
(algú)
amb pala
Tindre un cansament molt profund.
11.
ser
(algú)
de pala i foguejada
(o
foguerada
)
Tindre el caràcter molt fort, ser propens a la discussió.