pal
1.
a.
m.
Peça de fusta dreta, redona, d'una certa llargària.
b.
m. ELECTROT./TELECOM.
Suport d'una línia elèctrica, telegràfica o telefònica.
c.
pal de fregar
Utensili format per un pal amb una baieta a l'extrem, que servix per a fregar el terra.
d.
pal de la porteria
ESPORT
Cada un dels pals que formen el marc de la porteria.
e.
pal d'una bandera
Asta.
2.
a.
m. DRET
Instrument de suplici consistent en una peça de fusta llarga plantada a terra, a la qual es lliga, clava o suspén la persona que s'ha d'executar.
b.
m. pl. HIST.
Pena de correcció instantània, d'aplançonar, que estava en vigor en l'exèrcit i en la marina espanyola.
3.
a.
m. GRÀF.
Tros rectilini del traç de certes lletres.
b.
fer pals
GRÀF.
Fer-los com a exercici cal·ligràfic.
4.
a.
m. HERÀLD.
Peça fonamental que travessa verticalment el camper, la seua amplària sent un terç de la de l'escut, quan és única.
b.
en pal
Es diu de les peces allargades o dels mobles col·locats en la direcció pròpia del pal.
5.
a.
m. MAR.
Cada un dels arbres de fusta, de ferro o d'acer, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla, servixen per a sostindre els elements propis per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, establir llocs d'observació, etc.
b.
m. NÀUT.
Cadell del molinet, que antigament era un bastó o pal de fusta.
6.
m. MAR.
Parat 4.
7.
m.
[
pop.
]
Cosa enutjosa, avorrida.
La classe de geometria és un pal.