orella
1.
a.
f. ANAT.
Òrgan dels animals que permet detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid.
b.
f. ANAT.
Oïda.
Tindre l'orella fina, dura. Ser dur d'orella, fi d'orella. Un soroll que molesta l'orella. Tindre orella per a la música.
c.
a l'orella
Tocant l'orella, parlant en veu baixa.
d.
acatxar les orelles
Admetre, amb actitud resignada, el parer d'un altre.
e.
anar calent d'orelles
Estar embriac.
f.
anar orella baix
Apocar-se.
g.
bufar a l'orella
(a algú)
Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
h.
donar orella
Escoltar favorablement.
i.
donar orella
Escoltar.
j.
dormir amb l'orella dreta
Vigilar.
k.
ensenyar l'orella
Revelar, sense voler, una intenció oculta.
l.
entrar una cosa per una orella i eixir per l'altra
No retindre-la, no fer-ne gens de cas.
m.
escoltar amb totes les seues orelles
Escoltar atentament.
n.
estirar les orelles
(a algú)
Infligir-li una correcció.
o.
fer orelles
(o
fer orelles de pam
)
Escoltar amb atenció.
p.
fer orelles de cònsol
(o
de marxant
)
Fer el sord, desatendre.
q.
les parets tenen orelles
Algú pot escoltar darrere de la paret.
r.
obrir l'orella
(o
les orelles
)
Escoltar atentament.
s.
parar
(o
dreçar
)
les orelles
Posar molta atenció, a allò que es diu.
t.
penjar-se a les orelles
(d'algú)
Es diu d'aquell qui demana amb insistència.
u.
prestar orella
Escoltar.
v.
prestar orella
Escoltar favorablement.
w.
ser
(algú)
dur d'orella
No sentir bé.
x.
ser tot orelles
Escoltar amb interés.
y.
tancar l'orella
(a una petició, a una queixa)
No accedir, no fer-ne cas.
z.
traure's la son de les orelles
Espavilar-se, deixondir-se.
aa.
unflar l'orella
Malaconsellar amb insistència.
ab.
vindre a orelles
(alguna cosa)
Sentir dir.
ac.
vore l'orella al llop
Trobar-se en perill.
ad.
vore's les orelles
Començar a sentir-se fort, fora de perill, etc., després d'una malaltia greu, d'una situació difícil, etc.
ae.
xiular les orelles
(a algú)
Sentir com un xiulet a causa d'una pertorbació interna de l'orella.
af.
xiular les orelles
(a algú)
Arribar-li notícia del que diuen d'ell en absència seua.
2.
a.
f.
Nom donat a diverses peces o parts de peça que per la forma o la disposició són més o menys comparables a una orella o a les orelles d'un animal.
b.
f. AGR.
Orelló.
c.
f. CALÇ.
Cada una de les porcions de pell que ixen una de cada costat d'algunes sabates i que s'ajusten a l'empenya del peu per mitjà de cordons, cremalleres, etc.
d.
f. MAR.
Cada una de les dos peces que constituïxen la boca d'una botavara o d'un pic.
e.
f. OFICIS
Cada un dels dos apèndixs simètrics que, en alguns martells, desclavadors i altres ferramentes, servixen per a agarrar entre ells la cabota del clau que es vol arrancar.
f.
f. OFICIS
Apèndix lateral d'un recipient, sense perforar, que servix per a agarrar-lo.
g.
f. OFICIS
Apèndix de moltes peces metàl·liques pel qual són subjectades a una altra peça, o part d'una peça, amb caragols.
h.
orella de gat
SURO
Panna de suro extremament prima que no servix per a fer-ne taps.
3.
f. MÚS.
Capacitat de distingir auditivament les diferents altures dels sons musicals.
4.
a.
f. BOT.
Gírgola.
b.
orella d'ase
BOT.
Bolet de l'orde de les pezizals
(Otidea onotica).
c.
orella d'ase
BOT.
Trompeta.
d.
orella de conill
BOT.
Bolet de la família de les tricolomatàcies
(Clitocybe infundibuliformis).
e.
orella de gat
BOT.
Helvel·la.
f.
orella de gat blanca
BOT.
Bolet de l'orde de les pezizals
(Helvella crispa),
de cama profundament solcada.
g.
orella de gat grisa
BOT.
Bolet de l'orde de les pezizals
(Helvella lacunosa),
de barret sinuós i cama buida.
h.
orella de Judes
BOT.
Bolet lignícola de la família de les auriculariàcies
(Auricularia auricularia-judae),
de carn elàstica i gelatinosa i mengívol.
i.
orella de llebre
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes
(Bupleurum rigidum),
de flors groguenques en umbel·les.
j.
orella de llebre
BOT.
Bolet de la família de les pezizals
(Otidea leporina).
k.
orella de moix
BOT.
Helvel·la.
l.
orella de rata
BOT.
Pelosella.
m.
orella d'ós
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les gesneriàcies
(Ramonda myconi),
de fulles en roseta, negroses i peloses, flors violeta i grogues, utilitzada popularment com a pectoral.
5.
orella de mar
ZOOL.
Mol·lusc gasteròpode de la subclasse dels prosobranquis, família dels haliòtids
(Haliotis tuberculata),
amb la conquilla amb un forat per on ixen els tentacles, i que és buscat per a obtindre'n el nacre.