ofegar (Diccionari)

ofegar
1. a. v. tr. Fer morir impedint la respiració. Li va estrényer el coll fins a ofegar-lo.
b. v. tr. Impedir respirar. Esta bufanda m'ofega.
c. v. tr. Negar 2 . L'afonava dins de l'aigua per ofegar-lo.
d. v. pron. Asfixiar-se.
e. v. pron. Negar-se. Ha caigut al pou i s'ha ofegat.
f. v. pron. Ofegar-se de calor.
g. ofegar-se en un got (o en dos dits ) d'aigua Negar-se en un got d'aigua.
2. a. v. tr. Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l'accés de l'aire. Ofegar el foc amb terra.
b. ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent el capoll a l'acció del vapor d'aigua en caixes tancades.
3. v. tr. [ fig. ] Impedir la propagació d'una cosa. Ofegar un so. Ofegar una iniciativa. Ofegar les protestes, una rebel·lió.
4. v. tr. GASTR. Cuinar a foc lent un menjar amb sagí o amb oli, en un recipient tapat, abans d'incorporar-hi l'aigua amb què s'ha d'acabar de coure.
5. v. tr. MOTOR Negar.

ofegar (Traducció Valencià-Castellà)

ofegar v. tr. rehogar, ahogar, estovar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb ofegar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ofegar






Participi
ofegat
ofegada
ofegats
ofegades



Gerundi
ofegant






INDICATIU
Present
(jo) ofegue
(tu) ofegues
(ell/ella/vosté) ofega
(nosaltres) ofeguem
(vosaltres) ofegueu
(ells/elles/vostés) ofeguen

Perfet
(jo) he ofegat
(tu) has ofegat
(ell/ella/vosté) ha ofegat
(nosaltres) hem ofegat
(vosaltres) heu ofegat
(ells/elles/vostés) han ofegat

Passat simple
(jo) ofeguí
(tu) ofegares
(ell/ella/vosté) ofegà
(nosaltres) ofegàrem
(vosaltres) ofegàreu
(ells/elles/vostés) ofegaren

Passat perifràstic
(jo) vaig ofegar
(tu) vas (o vares) ofegar
(ell/ella/vosté) va ofegar
(nosaltres) vam (o vàrem) ofegar
(vosaltres) vau (o vàreu) ofegar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ofegar

Imperfet
(jo) ofegava
(tu) ofegaves
(ell/ella/vosté) ofegava
(nosaltres) ofegàvem
(vosaltres) ofegàveu
(ells/elles/vostés) ofegaven

Plusquamperfet
(jo) havia ofegat
(tu) havies ofegat
(ell/ella/vosté) havia ofegat
(nosaltres) havíem ofegat
(vosaltres) havíeu ofegat
(ells/elles/vostés) havien ofegat

Passat anterior
(jo) haguí ofegat
(tu) hagueres ofegat
(ell/ella/vosté) hagué ofegat
(nosaltres) haguérem ofegat
(vosaltres) haguéreu ofegat
(ells/elles/vostés) hagueren ofegat

Futur
(jo) ofegaré
(tu) ofegaràs
(ell/ella/vosté) ofegarà
(nosaltres) ofegarem
(vosaltres) ofegareu
(ells/elles/vostés) ofegaran

Futur perfet
(jo) hauré ofegat
(tu) hauràs ofegat
(ell/ella/vosté) haurà ofegat
(nosaltres) haurem ofegat
(vosaltres) haureu ofegat
(ells/elles/vostés) hauran ofegat

Condicional
(jo) ofegaria
(tu) ofegaries
(ell/ella/vosté) ofegaria
(nosaltres) ofegaríem
(vosaltres) ofegaríeu
(ells/elles/vostés) ofegarien

Condicional perfet
(jo) hauria ofegat
(tu) hauries ofegat
(ell/ella/vosté) hauria ofegat
(nosaltres) hauríem ofegat
(vosaltres) hauríeu ofegat
(ells/elles/vostés) haurien ofegat

SUBJUNTIU
Present
(jo) ofegue
(tu) ofegues
(ell/ella/vosté) ofegue
(nosaltres) ofeguem
(vosaltres) ofegueu
(ells/elles/vostés) ofeguen

Perfet
(jo) haja ofegat
(tu) hages ofegat
(ell/ella/vosté) haja ofegat
(nosaltres) hàgem ofegat
(vosaltres) hàgeu ofegat
(ells/elles/vostés) hagen ofegat

Imperfet
(jo) ofegara
(tu) ofegares
(ell/ella/vosté) ofegara
(nosaltres) ofegàrem
(vosaltres) ofegàreu
(ells/elles/vostés) ofegaren

Plusquamperfet
(jo) haguera ofegat
(tu) hagueres ofegat
(ell/ella/vosté) haguera ofegat
(nosaltres) haguérem ofegat
(vosaltres) haguéreu ofegat
(ells/elles/vostés) hagueren ofegat

IMPERATIU
Present

ofega (tu)
ofegue (ell/ella/vosté)
ofeguem (nosaltres)
ofegueu (vosaltres)
ofeguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar