ofegar
1.
a.
v. tr.
Fer morir impedint la respiració.
Li va estrényer el coll fins a ofegar-lo.
b.
v. tr.
Impedir respirar.
Esta bufanda m'ofega.
c.
v. tr.
Negar
2
.
L'afonava dins de l'aigua per ofegar-lo.
d.
v. pron.
Asfixiar-se.
e.
v. pron.
Negar-se.
Ha caigut al pou i s'ha ofegat.
f.
v. pron.
Ofegar-se de calor.
g.
ofegar-se en un got
(o
en dos dits
)
d'aigua
Negar-se en un got d'aigua.
2.
a.
v. tr.
Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l'accés de l'aire.
Ofegar el foc amb terra.
b.
ofegar el capoll
Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent el capoll a l'acció del vapor d'aigua en caixes tancades.
3.
v. tr.
[
fig.
]
Impedir la propagació d'una cosa.
Ofegar un so. Ofegar una iniciativa. Ofegar les protestes, una rebel·lió.
4.
v. tr. GASTR.
Cuinar a foc lent un menjar amb sagí o amb oli, en un recipient tapat, abans d'incorporar-hi l'aigua amb què s'ha d'acabar de coure.
5.
v. tr. MOTOR
Negar.