observador -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Que observa.
2.
a.
m.
i
f.
Persona que assistix en una assemblea, una reunió, un congrés, un concili, etc., sense dret a intervindre en els debats, sinó únicament per presenciar-ne el desenrotllament i donar-ne compte al seu govern o al qui l'ha comissionat.
b.
m.
i
f.
Persona encarregada d'observar una situació econòmica, política, social, etc.