obrir
1.
a.
v. tr.
Fer accessible allò que està tancat o clos, llevant o movent allò que ho tanca o clou (porta, tapa, etc.), o separant-ne dos parts juntes.
Obrir un armari. Obrir una carta. Obrir una caixa.
b.
obrir
(algú)
la boca
Parlar.
c.
obrir els ulls
(a algú)
Fer-li vore la veritat.
d.
obrir la boca
(a algú)
Fer-lo parlar.
e.
obrir l'aigua
(
el gas
, etc.)
Obrir l'aixeta de pas de l'aigua, del gas, etc.
f.
obrir l'orella a una proposició
Mostrar-se disposat a acollir-la.
g.
obrir l'ull
(o
els ulls
)
Vigilar atentament.
2.
a.
v. tr.
Fer accessible.
Obrir la casa a algú.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Obrir el cor a l'alegria. Obrir el cor a un amic.
c.
obrir els braços
(a algú, en actitud d'abraçar-lo)
Acollir-lo.
3.
a.
v. tr.
Donar començament a una cosa, posar en marxa.
Obrir la sessió. Obrir una discussió. Obrir unes negociacions. Obrir una processó. Obrir un ball. Obrir un parèntesi. Obrir un compte corrent. Obrir foc contra l'enemic. Obrir la gana.
b.
v. tr.
Instal·lar, inaugurar.
Obrir una botiga, una escola, un hospital.
c.
obrir a una quantitat
En les subhastes, començar a oferir preu per una quantitat determinada.
d.
obrir el cotó
TÈXTIL
Destriar el cotó, en una operació prèvia a la filatura.
e.
obrir la caça
CAÇA
Començar la temporada de caçar.
4.
a.
v. tr.
Llevar o moure allò que intercepta l'entrada o l'eixida.
Obrir la porta. Obrir les parpelles, els llavis.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Obrir la porta als abusos.
5.
a.
v. tr.
Moure al voltant del seu punt d'articulació dos o més parts del cos o d'un objecte, fent que formen un angle més gran.
Obrir les cames. Obrir unes tisores. Obrir un llibre, un palmito.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Obrir la mà.
6.
v. intr.
Estes tisores no obrin bé. Aquella botiga obri a les cinc.
7.
a.
v. tr.
Fer menys compacte.
b.
obrir les files
En les files de soldats, fer que hi haja més distància entre cada dos hòmens.
8.
a.
v. tr.
Fer, en alguna cosa, una solució de continuïtat.
Obrir una finestra en una paret. Obrir un carrer, un camí. Obrir una galeria en una mina. Obrir un gra, un abscés.
b.
v. tr. abs. CIR.
Operar obrint el cos, un òrgan, etc.
No sabem si el tumor és maligne: caldrà obrir.
c.
obrir
(una bèstia)
en canal
Obrir-la de dalt a baix.
9.
v. pron.
Obrir-se un meló. Obrir-se la terra.
10.
v. pron.
Separar-se els uns dels altres, estenent-se, els pètals d'una flor que estaven replegats en el capoll, badar-se, descloure's.
11.
v. pron.
[
fig.
]
Fer una confidència a algú.
12.
a.
v. pron. NÀUT.
Desagregar-se, desconjuntar-se, trencar-se, les peces que constituïxen el buc d'una embarcació, tot permetent l'entrada de l'aigua al seu interior.
b.
v. pron. NÀUT.
Obrir-se una via d'aigua.
13.
v. tr. MAR.
Eixamplar, el calafat, les fissures que hi ha entre taula i taula d'una embarcació de fusta per a poder-hi introduir l'estopa.