nàixer
1.
a.
v. intr. FISIOL.
Eixir, un fetus viable, del claustre matern.
b.
v. intr. ZOOL.
Eixir de l'ou un animal ovípar.
c.
v. intr.
[seguit d'un atribut]
Nàixer sa. Ningú no naix ensenyat.
d.
v. intr.
[seguit d'un complement preposicional amb
de
]
Nàixer de pares pobres.
e.
nàixer a
(alguna cosa)
Començar a conéixer-la o a fer-ne l'experiència.
Hui he nascut a la felicitat.
f.
nàixer per a
(alguna cosa)
Tindre-hi una disposició innata o ser-hi destinat per condició natural.
Ha nascut per a músic. Diuen que naixem per a patir.
g.
tornar a nàixer
Salvar-se d'un perill gravíssim d'una manera sorprenent.
2.
a.
v. intr.
[
p. anal.
]
Eixir, una planta, de la llavor, de terra.
En aquell camp naixen moltes males herbes.
b.
v. intr.
[
p. anal.
]
Eixir, un brot, una flor, etc., en una planta.
Al roser li han nascut nous brots.
c.
v. intr.
[
p. anal.
]
Eixir el pèl, la ploma, en el cos d'un animal.
Ja li han nascut algunes plomes.
d.
v. intr.
[
p. anal.
]
Eixir, una font o un corrent d'aigua, d'un lloc.
A la primavera naixen dolls d'aigua de les muntanyes alpines.
e.
v. intr.
[
p. anal.
]
Aparéixer, un astre, a l'horitzó.
El sol naix per l'est.
3.
v. intr.
[
fig.
]
Començar a ser, prendre el seu origen.
Va nàixer en ell el desig de tornar al seu país. El cristianisme nasqué a Palestina. L'amor va nàixer entre ells.