nuc
1.
a.
m.
Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordells, cordes i cintes, que generalment s'estreny quan s'estira dels seus caps.
Nuc corredor. Nuc de la corbata.
b.
fer un nuc a la cua
(a algú o a alguna cosa)
Expressió amb què es fa referència a una ocasió, una possibilitat, perduda definitivament.
c.
nuc escorredor
Nuc que forma una baga que si s'estira per un cap s'escorre i estreny ben fort.
d.
nuc gordià
HIST.
Nuc que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un colp d'espasa.
e.
nuc gordià
Dificultat que no pot ser resolta d'una manera normal.
2.
m.
[
p. ext.
]
Obstrucció a la gola que dificulta de respirar, d'engolir-se el menjar, de parlar.
Se li va fer un nuc a la gola i no va poder dir res.
3.
m.
[
fig.
]
Lligam estret que unix les persones.
El nuc del matrimoni.
4.
a.
m.
[
fig.
]
Punt de què depén la solució d'una dificultat, punt principal d'un problema.
Hem arribat al nuc de la qüestió.
b.
nuc de l'acció
LIT.
En una obra teatral, en un poema, en una novel·la, etc., part en què els obstacles compliquen l'acció i que precedix el desenllaç o la catàstrofe.
c.
nuc vital de Flourens
Regió del sòl del quart ventricle, en la qual pareixen localitzats els centres respiratori i circulatori, la lesió del qual produïx la mort instantània.
5.
a.
m.
Punt on es troben o on concorren diferents línies, nervis, etc., especialment diferents cadenes de muntanyes.
b.
m. ANAT.
Juntura dels ossos dels dits.
c.
m. ELECTR.
Punt d'un circuit o d'una xàrcia on confluixen més de dos conductors o més de dos branques.
d.
nuc de comunicacions
Punt on s'encreuen diverses vies de comunicació.
e.
nucs de la cara
Pòmuls.
6.
a.
m. BOT.
Nivell de la tija, sovint en forma d'engrossament, on s'inserix una fulla o un verticil foliar.
b.
herba de cent nucs
BOT.
Passacamins.
7.
m. METROL.
Unitat marina de velocitat, equivalent a 1 milla per hora.