nota (Diccionari)

nota
1. a. f. MÚS. Signe gràfic que servix per a representar cada un dels sons d'una composició musical.
b. f. [ p. ext. ] MÚS. Cada un dels sons d'una composició musical.
c. nota amb punt MÚS. Nota que té un signe al costat que indica que a un so se li suma una duració igual a la mitat.
d. nota natural MÚS. Nota musical sense cap alteració.
e. ser la nota discordant No avindre's al to general. Jeroni sempre ha de ser la nota discordant en les reunions.
2. f. Senyal amb què es distingix alguna cosa.
3. f. Qualitat característica.
4. f. Crida de citació (lletra, número o signe) que es posa en un document (text o manuscrit) a manera d'advertiment (aclariment, explicació o comentari) per a advertir el lector que consulte l'anotació corresponent, la qual, encapçalada per un signe idèntic, trobarà al marge, al peu de la pàgina, a la fi de l'obra o de cada una de les seues divisions.
5. f. Notícia breu, comunicació concisa.
6. f. pl. [ esp. ] Indicació recollida escoltant un curs, una conferència o una conversació, estudiant una qüestió, llegint una obra, preparant un treball, etc.
7. f. Compte, factura global o detallada de despeses.
8. f. Fama, reputació.
9. f. Indicació donada per un mestre sobre l'aplicació o el comportament d'un alumne, o per un cap sobre el zel o la capacitat dels subordinats.
10. f. Qualificació feta per un tribunal d'examen.
11. f. Factura que conté la indicació dels treballs efectuats, dels objectes proporcionats, etc., amb els preus corresponents.
12. f. Escrit en què figura una comanda feta a un viatjant de comerç.
13. de nota Important.
14. nota d'intervenció Anotació, en oficines públiques, que acredita actuacions i documents.
15. nota diplomàtica DRET Comunicació diplomàtica firmada que els agents acreditats trameten als governs.
16. una bona (o mala ) nota Circumstància favorable (o no desfavorable).

nota (Traducció Valencià-Castellà)

nota f. nota ( m. ), besalamano ( m. ), glosa.

nota (Traducció Castellà-Valencià)

nota f. 1. nota.
2. dar la nota donar el to.
3. de mala nota de mala reputació (o fama ).
4. de nota de marca, important, notable.
5. digno de nota digne d'esment.
6. nota de envio nota de tramesa.
7. nota diplomática nota diplomàtica.
8. nota discordante nota discordant.
9. nota marginal nota marginal.
10. notas bajas notes baixes.
11. notas tironianas notes tironianes.
12. tomar nota (o buena nota ) prendre nota de.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb notar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
notar






Participi
notat
notada
notats
notades



Gerundi
notant






INDICATIU
Present
(jo) note
(tu) notes
(ell/ella/vosté) nota
(nosaltres) notem
(vosaltres) noteu
(ells/elles/vostés) noten

Perfet
(jo) he notat
(tu) has notat
(ell/ella/vosté) ha notat
(nosaltres) hem notat
(vosaltres) heu notat
(ells/elles/vostés) han notat

Passat simple
(jo) notí
(tu) notares
(ell/ella/vosté) notà
(nosaltres) notàrem
(vosaltres) notàreu
(ells/elles/vostés) notaren

Passat perifràstic
(jo) vaig notar
(tu) vas (o vares) notar
(ell/ella/vosté) va notar
(nosaltres) vam (o vàrem) notar
(vosaltres) vau (o vàreu) notar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) notar

Imperfet
(jo) notava
(tu) notaves
(ell/ella/vosté) notava
(nosaltres) notàvem
(vosaltres) notàveu
(ells/elles/vostés) notaven

Plusquamperfet
(jo) havia notat
(tu) havies notat
(ell/ella/vosté) havia notat
(nosaltres) havíem notat
(vosaltres) havíeu notat
(ells/elles/vostés) havien notat

Passat anterior
(jo) haguí notat
(tu) hagueres notat
(ell/ella/vosté) hagué notat
(nosaltres) haguérem notat
(vosaltres) haguéreu notat
(ells/elles/vostés) hagueren notat

Futur
(jo) notaré
(tu) notaràs
(ell/ella/vosté) notarà
(nosaltres) notarem
(vosaltres) notareu
(ells/elles/vostés) notaran

Futur perfet
(jo) hauré notat
(tu) hauràs notat
(ell/ella/vosté) haurà notat
(nosaltres) haurem notat
(vosaltres) haureu notat
(ells/elles/vostés) hauran notat

Condicional
(jo) notaria
(tu) notaries
(ell/ella/vosté) notaria
(nosaltres) notaríem
(vosaltres) notaríeu
(ells/elles/vostés) notarien

Condicional perfet
(jo) hauria notat
(tu) hauries notat
(ell/ella/vosté) hauria notat
(nosaltres) hauríem notat
(vosaltres) hauríeu notat
(ells/elles/vostés) haurien notat

SUBJUNTIU
Present
(jo) note
(tu) notes
(ell/ella/vosté) note
(nosaltres) notem
(vosaltres) noteu
(ells/elles/vostés) noten

Perfet
(jo) haja notat
(tu) hages notat
(ell/ella/vosté) haja notat
(nosaltres) hàgem notat
(vosaltres) hàgeu notat
(ells/elles/vostés) hagen notat

Imperfet
(jo) notara
(tu) notares
(ell/ella/vosté) notara
(nosaltres) notàrem
(vosaltres) notàreu
(ells/elles/vostés) notaren

Plusquamperfet
(jo) haguera notat
(tu) hagueres notat
(ell/ella/vosté) haguera notat
(nosaltres) haguérem notat
(vosaltres) haguéreu notat
(ells/elles/vostés) hagueren notat

IMPERATIU
Present

nota (tu)
note (ell/ella/vosté)
notem (nosaltres)
noteu (vosaltres)
noten (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb notar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
notar






Participio
notado
notada
notados
notadas



Gerundio
notando






INDICATIVO
Presente
(yo) noto
(tu) notas
(el/ella/Ud.) nota
(nosotros) notamos
(vosotros) notáis
(ellos/ellas/Uds.) notan

Pretérito perfecto simple
(yo) noté
(tu) notaste
(el/ella/Ud.) notó
(nosotros) notamos
(vosotros) notasteis
(ellos/ellas/Uds.) notaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he notado
(tu) has notado
(el/ella/Ud.) ha notado
(nosotros) hemos notado
(vosotros) habéis notado
(ellos/ellas/Uds.) han notado

Pretérito imperfecto
(yo) notaba
(tu) notabas
(el/ella/Ud.) notaba
(nosotros) notábamos
(vosotros) notabais
(ellos/ellas/Uds.) notaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había notado
(tu) habías notado
(el/ella/Ud.) había notado
(nosotros) habíamos notado
(vosotros) habíais notado
(ellos/ellas/Uds.) habían notado

Pretérito anterior
(yo) hube notado
(tu) hubiste notado
(el/ella/Ud.) hubo notado
(nosotros) hubimos notado
(vosotros) hubisteis notado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron notado

Futuro simple
(yo) notaré
(tu) notarás
(el/ella/Ud.) notará
(nosotros) notaremos
(vosotros) notaréis
(ellos/ellas/Uds.) notarán

Futuro compuesto
(yo) habré notado
(tu) habrás notado
(el/ella/Ud.) habrá notado
(nosotros) habremos notado
(vosotros) habréis notado
(ellos/ellas/Uds.) habrán notado

Condicional simple
(yo) notaría
(tu) notarías
(el/ella/Ud.) notaría
(nosotros) notaríamos
(vosotros) notaríais
(ellos/ellas/Uds.) notarían

Condicional compuesto
(yo) habría notado
(tu) habrías notado
(el/ella/Ud.) habría notado
(nosotros) habríamos notado
(vosotros) habríais notado
(ellos/ellas/Uds.) habrían notado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) note
(tu) notes
(el/ella/Ud.) note
(nosotros) notemos
(vosotros) notéis
(ellos/ellas/Uds.) noten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya notado
(tu) hayas notado
(el/ella/Ud.) haya notado
(nosotros) hayamos notado
(vosotros) hayáis notado
(ellos/ellas/Uds.) hayan notado

Pretérito imperfecto I
(yo) notara
(tu) notaras
(el/ella/Ud.) notara
(nosotros) notáramos
(vosotros) notarais
(ellos/ellas/Uds.) notaran

Pretérito imperfecto II
(yo) notase
(tu) notases
(el/ella/Ud.) notase
(nosotros) notásemos
(vosotros) notaseis
(ellos/ellas/Uds.) notasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera notado
(tu) hubieras notado
(el/ella/Ud.) hubiera notado
(nosotros) hubiéramos notado
(vosotros) hubierais notado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran notado

Futuro simple
(yo) notare
(tu) notares
(el/ella/Ud.) notare
(nosotros) notáremos
(vosotros) notareis
(ellos/ellas/Uds.) notaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere notado
(tu) hubieres notado
(el/ella/Ud.) hubiere notado
(nosotros) hubiéremos notado
(vosotros) hubiereis notado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren notado

IMPERATIVO
Presente


note (el/ella/Ud.)
notemos (nosotros)
notad (vosotros)
noten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar