norma (Diccionari)

norma
1. a. f. Regla per a l'execució d'alguna cosa, a què s'ha de subjectar el comportament, etc. Actuar segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir les normes. Normes de conducta. Prendre norma d'algú. Servir de norma.
b. norma jurídica DRET Regla de conducta emanada de qui està legitimitat per a dictar-la, l'observança de la qual ve garantida pel poder coercitiu de l'Estat.
2. f. IND. Regla que fixa les dimensions, el disseny, la composició i altres característiques d'un objecte o d'un producte industrial, o en fixa el procés d'elaboració.
3. f. PETR. Composició mineralògica que tindria teòricament una roca magnètica si tots els equilibris químics s'hagueren realitzat al llarg d'una cristal·lització molt lenta.

norma (Traducció Valencià-Castellà)

norma f. norma.

Norma (Traducció Castellà-Valencià)

Norma n. pr. f. Norma.

norma (Traducció Castellà-Valencià)

norma f. norma.

Et pot interessar