noranté -ena
[o
norantè
]
1.
adj.
Que en una sèrie en té huitanta-nou davant seu, el que fa noranta.
2.
a.
adj.
Es diu de cada una de les parts d'una quantitat o d'un tot dividits en noranta parts iguals.
b.
m.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquanté i seixanté són:
noranta-uné, noranta-dosé, noranta-tresé, noranta-quatré, noranta-cinqué, noranta-sisé, noranta-seté, noranta-huité, noranta-nové
(femení
noranta-unena, noranta-dosena,
etc.).
Un noranté, 1/90.