nom
1.
a.
m.
Paraula o grup de paraules que representa una persona, un animal o una cosa en particular o com a pertanyent a una determinada categoria.
Cada cosa té el seu nom. El seu gos no té nom. Sé de quin arbre em parles, però ara no en recorde el nom. Aquells pardals tenen un nom específic.
b.
m. GRAM.
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l'oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els sers i les seues qualitats o determinacions.
c.
m. ONOMÀST.
Paraula amb què una persona és coneguda o designada.
Nom personal, de pila o de fonts. Nom de religió.
d.
a nom de
Registrat amb este nom.
Demà posaran el cotxe dels pares a nom del meu germà.
e.
a nom de
Constant el nom de.
f.
conéixer
(algú)
de nom
Haver-ne sentit parlar, però no haver-lo vist encara mai.
g.
eixir amb bon nom
No haver merescut cap reprotxe, reeixir.
h.
en nom de
Per encàrrec o en representació d'algú, en consideració d'algú o d'alguna cosa, invocant l'auxili, la protecció, etc., d'algú.
Va parlar en nom del president. Ho accepte en nom de la nostra vella amistat.
i.
en nom de Déu
(o
del cel
, o
de tots els sants
, etc.)
Expressió amb què es reforça una demanda, una súplica.
j.
no tindre nom
(alguna cosa)
Ser tan indignant, que no es troba cap nom adequat per a designar-la com es mereix.
k.
nom abstracte
LING.
Substantiu que no designa una realitat material sinó un concepte obtingut per abstracció mental.
l.
nom adjectiu
GRAM.
Adjectiu.
m.
nom científic
BIOL.
Nom llatí d'un taxó establit segons les normes de la nomenclatura biològica.
n.
nom de guerra
Pseudònim o sobrenom amb què és coneguda una persona en el seu camp d'activitats literàries, artístiques, etc.
o.
nom substantiu
GRAM.
Substantiu.
p.
nom vulgar
BIOL.
Nom popular que es dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
q.
rebre el nom
(
de
)
Ser anomenat.
Quan van vore que era tan blanca com la neu, va rebre el nom de Blancaneu.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Fama, reputació.
A poc a poc s'ha guanyat un nom.
b.
fer-se un nom
Situar-se.
Ara s'ha fet un nom en l'àmbit municipal.
3.
a.
m.
[
p. ext.
]
Denominació, qualificació.
El rei va rebre el nom deCerimoniós.
b.
donar nom
(a algú o alguna cosa)
Anomenar, fer que algú, o alguna cosa, tinga un nom determinat.
c.
haver nom
[
ant.
]
Dir-se, anomenar-se.