noble
1.
adj. HIST./SOCIOL.
Es diu de l'individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudix de preeminències hereditàries.
Ve d'una família de nobles. El rei el va fer noble. Un noble arruïnat.
2.
a.
m.
i
f.
Membre de la noblesa.
b.
m.
i
f. HIST.
Tractament honorífic donat als nobles.
3.
adj.
[
p. ext.
]
Elevat, entre els altres, en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos, plebeus.
Uns sentiments nobles. Un propòsit noble.
4.
adj. CAÇA
Es diu de l'au de presa que es pot dreçar per a la caça.