nervi (Diccionari)

nervi
1. a. m. ANAT. Cada un dels cordons que posen en relació centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
b. m. [ fig. ] Part d'alguna cosa que és considerada com la font de la seua vitalitat, de la seua força, etc. Ell és el nervi del grup. El nervi d'una narració.
c. m. [ fig. ] Vigor, energia, vivacitat. Una persona de nervi. Un estil sense nervi.
d. nervi vague ANAT. Nervi mixt que s'origina en el solc lateral del bulb.
e. tindre nervis Estar nerviós.
f. tindre nervi Tindre caràcter, fermesa.
2. a. m. Tendó.
b. nervi de bou Vit de bou.
3. m. ARQUIT. Nervadura; arc ressaltat a l'intradós d'una volta, per a reforçar-la o decorar-la.
4. m. BOT. Cada un dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i en altres òrgans de naturalesa foliar.
5. a. m. CONSTR. Cap gros o cable metàl·lic que va d'un penol a l'altre d'una verga i que servix per a assegurar l'envergadura de les veles.
b. m. CONSTR. Cap o cable metàl·lic al qual són envergats i pel qual corren els flocs i les veles d'estai quan són hissats o arriats.
6. m. ZOOL. Formació típica de les ales dels insectes pterigots, de forma tubular i amb les parets quitinoses.
7. m. GRÀF. Cada una de les cordes disposades de través en el llom d'un llibre, a les quals són nugats els fils dels plecs que es volen enquadernar.

nerví (Diccionari)

nerví -ina
1. adj. FARM. Es diu de la substància que actua com a tonificant dels nervis.
2. adj. FARM. Que afecta els nervis o és semblant als nervis.

nervi (Traducció Valencià-Castellà)

nervi m. nervio, aristón.

nerví (Traducció Valencià-Castellà)

nerví -ina adj. nervino -na.

Et pot interessar