màrtir
1.
m.
i
f. REL.
Persona que patix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist.
2.
a.
m.
i
f.
[
p. ext.
]
Persona que patix mort o persecució per la seua fidelitat a una causa.
b.
m.
i
f.
[
p. ext.
]
Persona que patix un suplici immerescut.
3.
m.
i
f.
[
fig.
]
Persona que algú o alguna cosa turmenta.
És un màrtir del seu ideal.