mullar
1.
a.
v. tr.
Adherir-se, l'aigua o un altre líquid, a la superfície (d'alguna cosa) o penetrar els seus porus.
La pluja va mullar els carrers.
b.
v. pron.
Tota la roba estesa s'ha mullat. No va agarrar l'impermeable i es va mullar.
2.
a.
v. tr.
Fer tornar moll, cobert o impregnat d'aigua o un altre líquid.
Mulla el bescuit en el xocolate i voràs que bo. Mulla un poc les fulles de les plantes, que estan molt seques.
b.
v. pron.
No et mulles els cabells quan et dutxes.
3.
v. intr.
[
fig.
]
Traure profit d'alguna cosa, sucar.
4.
a.
v. pron.
[
pop.
i
fig.
]
Opinar, implicar-se, en un assumpte.
El Felip no es mulla mai.
b.
mullar-se el cul
[
pop.
]
Comprometre's, arriscar-se.
5.
v. intr.
[
pop.
i
fig.
]
Copular.