moneda
1
1.
a.
f. ECON./NUMISM.
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establits.
b.
moneda corrent
ECON./NUMISM.
Moneda vàlida, que està en curs.
c.
moneda de curs legal
Aquella que s'autoritza a circular en l'àmbit d'una determinada sobirania.
d.
moneda electrónica
ECON.
Diner electrònic.
e.
moneda falsa
Que imita la moneda legal.
f.
pagar
(algú)
amb la mateixa moneda
Tractar-lo d'una manera que correspon al tracte rebut d'ell.
g.
ser
(alguna cosa)
moneda corrent
Ser corrent, habitual.
2.
f.
Part de l'oferta monetària d'un país composta de bitllets més moneda metàl·lica
.
3.
f.
Unitat monetària pròpia d'un país.
4.
a.
moneda convertible
Moneda que pot ser intercanviada pel seu detentor, dins d'uns límits de quantitat determinats, per l'equivalent en moneda d'un altre país al tipus de canvi establit entre les dos.
b.
moneda feble
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre'l constantment en relació amb les fortes.
c.
moneda forta
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.