moc
1.
a.
m. pl. FISIOL.
Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
b.
m.
Porció de mocs que penja o cau d'un forat del nas.
Neteja't el nas, que hi tens un moc.
c.
m.
[
pop.
i
fig.
]
Miquel, rebuf.
Clavar un moc a algú. No sigues maleducat i no li dónes un moc.
d.
no donar
(algú)
ni els mocs
[
vulg.
]
Es diu de qui és molt agarrat.
e.
no voler
(d'algú)
ni els mocs
[
vulg.
]
No voler-ne res, no tindre-li simpatia.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Nom aplicat a qualsevol cosa que penge com un moc o que tinga la consistència dels mocs.
b.
m.
[
p. anal.
]
Tros de ble recremat que forma al capdamunt com un bolet.
c.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Carnositat que el titot té sobre el bec.
d.
m.
[
p. anal.
]
FISIOL.
Mucositat.
e.
m.
[
p. anal.
]
ZOOL.
Urocordat de l'orde dels desmomiaris
(Salpa maxima),
que constituïx l'espècie més gran del grup, transparent i que s'alimenta de fitoplàncton.
f.
moc de gall
BOT./JARD.
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies
(Amaranthus caudatus),
de fulles simples alternes i flors menudes roges o groguenques en panícules que es planta en parterres.
g.
moc de titot
(o
de gall dindi
)
BOT./JARD.
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies
(Polygonum orientale),
de fulles ovalades i flors en espigues i que és utilitzada com a ornamental.
3.
a.
m. MAR.
Pal subjecte pel seu extrem superior al tamboret del bauprés, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
b.
m. CONSTR.
En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.