mirar
1.
a.
v. tr.
Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per vore-la.
No et quedes mirant-me. No em mires així que em poses nerviós. No feia més que mirar-la. Deixa'm mirar la mar blava.
b.
v. tr. abs.
Mirar guerxo.
c.
v. pron.
Quan vaig entrar, estava mirant-se a l'espill.
d.
mirar contra el govern
Mirar guerxo.
e.
mirar de bon ull
(algú)
Estar ben predisposat vers ell, estar-hi a favor.
f.
mirar de dalt a baix
(algú)
Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
g.
ser de mira'm i no em toques
Expressió que s'aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemeca, etc., per no res que li facen.
2.
v. intr.
Dirigir la mirada cap a un lloc.
Mira a la mar.
3.
a.
v. tr.
Observar, examinar, amb els ulls.
Mira què li passa al transistor.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Observar amb la ment, per jutjar, considerar.
Mira si jo no t'ho havia dit.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Considerar, tindre una idea, una opinió, un juí, d'algú o d'alguna cosa.
No t'ho mires així, home.
d.
mirar prim
Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el juí, etc., d'alguna cosa.
e.
mirar-s'ho
(o
mirar-s'hi
)
(a fer una cosa)
Pensar-s'ho molt abans de fer-la.
f.
ser ben
(o
mal
)
mirat
Ser tingut en bon (o mal) concepte.
4.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Procurar, provar, fer els possibles.
Mira que ho facen bé, per favor. Mira que no m'enfade. Miraràs de tornar prompte?
b.
v. tr.
[
fig.
]
Anar amb compte, posar atenció.
Mira que cauràs.
c.
mirar-s'hi
(en fer una cosa)
Fer-la posant-hi molta atenció, procurant que siga perfecta.
5.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Atendre a alguna cosa, tindre-la en compte, fer-ne cas.
No mira els altres, sempre va a la seua.
b.
mirar per
(algú)
Procurar per ell, obrar en benefici seu.
Sempre ha mirat molt per la seua família.
6.
v. intr.
Estar situat de cara a, girat cap a.
Tenen per costum pregar mirant a la Meca. Esta finestra mira a l'est.
7.
mira!
Forma imperativa usada per a cridar l'atenció sobre el que es dirà a continuació.
8.
mirant a
Pensant en, amb vista a.