ministre -a
1.
a.
m.
i
f.
La persona que exercix un ministeri, unes funcions, per encàrrec d'un superior.
b.
ministre de Déu
(o
de l'església
)
REL.
Sacerdot.
c.
ministre del sagrament
La persona que en nom de Crist, substituint-lo, administra un sagrament.
2.
m.
i
f.
En certs órdens religiosos, hospitals, etc., la persona que n'administra els béns.
3.
a.
m.
i
f. POLÍT.
Cap de cada un dels departaments en què es dividix la governació d'un Estat.
b.
ministre de jornada
DRET
Membre del govern encarregat de despatxar amb el cap de l'Estat durant els viatges o les vacacions d'este.
c.
ministre plenipotenciari
DRET
Agent diplomàtic que en l'escalafó seguix l'ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo prop d'un govern estranger.
d.
ministre sense cartera
DRET
Membre del govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
e.
primer ministre
DRET
Cap o president del govern.