meu (Diccionari)

meu 1 -a (o meva)
1. adj. i pron. Possessiu que fa referència a la primera persona del singular.
2. els meus La família, el partit, etc., propis.
3. la meua La voluntat, l'opinió, l'interés, etc., propis. Mai no puc anar a la meua.

mèu (Diccionari)

mèu
m. Maulit. El mèu del gat.

meu (Traducció Valencià-Castellà)

meu -a (o meva) 1. adj. [ posposat al substantiu ] mío -ía. És un veí meu. ® Es un vecino mío.
2. adj. [ anteposat al substantiu i precedit de l'article determinat ] mi. El meu llibre. ® Mi libro. La meua xiqueta. ® Mi niña. Els meus pares. ® Mis padres. Les meues paraules. ® Mis palabras.
3. pr. [ substituint el substantiu ] mío -ía. Este és el meu. ® es el mío.
4. (anar) a la meua (ir) a la mía. Sempre m'ha agradat anar a la meua, sense fer cas de ningú. ® Siempre me ha gustado ir a la mía, sin hacer caso de nadie.
5. els meus los míos. M'agrada passar les vacacions amb els meus. ® Me gusta pasar las vacaciones con los míos.

mèu (Traducció Valencià-Castellà)

mèu m. miau.

Et pot interessar