metall
1.
a.
m. QUÍM.
Terme que s'aplica a un nombre d'elements situats en les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d'ebullició, llevat de la plata viu, que és líquid.
b.
m.
Peça de metall.
c.
m.
Terme genèric que s'aplica als llautons i aliatges de coure, utilitzat per a diferenciar-los del ferro.
d.
metall agre
METAL·L.
Metall poc mal·leable, trencadís, difícil de treballar.
e.
metall alcalí
QUÍM.
Qualsevol dels elements del grup IA de la taula periòdica (liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci).
f.
metall blanc
METAL·L.
Aliatge antifricció amb baix percentatge de coure.
g.
metall blanc
METAL·L.
Alpaca.
h.
metall natiu
Metall que es presenta en estat pur en la mina.
i.
metall preciós
METAL·L.
Terme genèric que s'aplica als metalls utilitzats en joieria (or, plata i platí).
2.
m. MÚS.
Conjunt d'instruments de vent d'una orquestra que són fets de metall, com les trompes, les trompetes, etc.
3.
m.
Timbre (de la veu).
4.
edat dels metalls
PREHIST.
Edat del bronze i edat del ferro.
5.
metall heràldic
HERÀLD.
Classe d'esmalt heràldic.