mecànic -a
1.
a.
adj. FÍS./TECNOL.
Relatiu o pertanyent a la mecànica.
b.
adj. FÍS./TECNOL.
Es diu de l'aparell o el sistema el funcionament del qual pot ser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc.
Transmissió, amplificació mecànica.
c.
adj. FÍS./TECNOL.
Que s'obté amb màquina.
d.
m.
i
f. OFICIS
Obrer que munta, repara, etc., màquines.
e.
enginyer mecànic
FÍS./TECNOL.
Constructor de màquines.
2.
a.
adj.
[
p. ext.
]
Relatiu o pertanyent al treball manual.
Arts mecàniques.
b.
adj.
[
fig.
]
Es diu de l'acció o del moviment d'un òrgan en què la intel·ligència, la voluntat, no pren part.
Es tracta d'un treball purament mecànic. El treball mecànic de la digestió.
3.
mecànic dentista
OFICIS
Ajudant de l'odontòleg que s'encarrega de preparar i ajustar els aparells i les peces per a la pròtesi dental.