matèria (Diccionari)

matèria
1. a. f. Substància de què està feta alguna cosa.
b. f. FILOS./FÍS. Allò que, conjuntament amb l'energia, constituïx l'univers físic.
c. f. FILOS. Substància corpòria.
2. a. f. Allò que és fonament d'un juí, d'un estudi, etc. Matèria de procés, criminal. Matèria d'investigació, d'examen.
b. f. Assumpte, tema o contingut d'una exposició parlada, d'una conversació, d'un escrit. Ho trobaràs en l'índex de matèries.
c. f. Assignatura. Amèlia fa classes de tres matèries: grec, francés i llatí.
d. en matèria de Relativament a. En matèria d'indumentària, no està molt especialitzat.
e. entrar en matèria Abordar, després d'un preàmbul, la matèria de la qual algú es proposa de tractar.
3. a. Substància o producte de qualsevol classe que es transforma en un procés de fabricació.
b. matèria primera (o primera matèria ) ECON./TECNOL. Recurs que s'extrau directament de la naturalesa i que s'utilitza posteriorment en la fabricació d'altres productes.
4. matèria purulenta PAT. Pus 1 .
5. matèries fecals Excrements.

matèria (Traducció Valencià-Castellà)

matèria f. 1. materia, sustancia, achaque.
2. en matèria de en materia de, en cuestión de.
3. entrar en matèria entrar en materia.
4. matèria primera (o primera matèria ) materia prima.
5. matèria purulenta materia, pus.
6. matèries fecals materias fecales, excrementos, materias fecales, excrementos.

materia (Traducció Castellà-Valencià)

materia f. 1. matèria.
2. en materia de en fet de, quant a, en matèria de.
3. entrar en materia entrar en matèria.
4. materia matèria purulenta.
5. materia de Bretanya matèria de Bretanya.
6. materia gris suc de cervell.
7. materia prima matèria primera (o primera matèria ).
8. materias fecales matèries fecals.
9. materias primas primeres matèries.

Et pot interessar