mania
1.
a.
f. PSIQ.
Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
b.
mania de grandesa
PSIQ.
Obsessió per aparentar importància exagerada, riqueses, etc.
c.
mania persecutòria
PSIQ.
Obsessió de ser objecte de mala voluntat per part d'un altre o d'altres persones.
2.
a.
f.
Afició desordenada i abassegadora per alguna cosa.
Té la mania de les plantes.
b.
f.
Aprensió o aversió injustificada.
Ara té la mania que tota la gent el mira. Creu que el cap li té mania.
c.
f.
Costum injustificat.
Tenia la mania de tocar-se l'orella.
d.
sense manies
Sense miraments.
e.
sense manies
Sense escrúpols.
f.
tindre manies
Expressió amb què es designa un cert tipus de malaltia mental, especialment de caràcter neuròtic, en oposició a la malaltia mental pròpiament dita.