maniobra (Diccionari)

maniobra
1. a. f. Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina.
b. f. [ fig. ] Acció, diligència, etc., efectuada amb habilitat, amb malícia, etc., per aconseguir un fi. Ha sigut una de les seues maniobres.
2. a. f. MAR. Art o tècnica de manejar les embarcacions per mitjà de les veles, les màquines, el timó, l'àncora, les amarres, etc.
b. f. MAR. Cada una de les operacions o faenes que es fan per a donar a l'embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, traure, amorrar, remolcar, etc.
3. a. f. [ p. anal. ] AERON. Conjunt d'operacions destinades a canviar el moviment d'una aeronau i provocades per l'acció del pilot sobre els elements de comandament.
b. f. [ p. anal. ] AUT. Conjunt d'operacions consistent en una sèrie de moviments efectuats per un vehicle automòbil, destinats a fer-lo canviar de direcció, a aparcar-lo, etc.
c. f. [ p. anal. ] FERROC. Conjunt d'operacions que es fan a les estacions per formar els trens o desfer-los, acoblar vagons o desacoblar-los, o bé per canviar de locomotora, etc.
d. f. [ p. anal. ] FERROC. Conjunt de canvis efectuats en l'estat dels senyals, les agulles o els enclavaments, a fi que els trens vagen per un itinerari determinat.
4. a. f. MIL. Moviment o sèrie ordenada de moviments d'un cos de tropa, d'una esquadra.
b. f. pl. MIL. Sèrie ordenada de moviments que fan un cos de tropa o una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.

maniobra (Traducció Valencià-Castellà)

maniobra f. maniobra, trapicheo.

maniobra (Traducció Castellà-Valencià)

maniobra f. maniobra.

Segunda persona singular Present Imperatiu del verbo maniobrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
maniobrar






Participi
maniobrat
maniobrada
maniobrats
maniobrades



Gerundi
maniobrant






INDICATIU
Present
(jo) maniobre
(tu) maniobres
(ell/ella/vosté) maniobra
(nosaltres) maniobrem
(vosaltres) maniobreu
(ells/elles/vostés) maniobren

Perfet
(jo) he maniobrat
(tu) has maniobrat
(ell/ella/vosté) ha maniobrat
(nosaltres) hem maniobrat
(vosaltres) heu maniobrat
(ells/elles/vostés) han maniobrat

Passat simple
(jo) maniobrí
(tu) maniobrares
(ell/ella/vosté) maniobrà
(nosaltres) maniobràrem
(vosaltres) maniobràreu
(ells/elles/vostés) maniobraren

Passat perifràstic
(jo) vaig maniobrar
(tu) vas (o vares) maniobrar
(ell/ella/vosté) va maniobrar
(nosaltres) vam (o vàrem) maniobrar
(vosaltres) vau (o vàreu) maniobrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) maniobrar

Imperfet
(jo) maniobrava
(tu) maniobraves
(ell/ella/vosté) maniobrava
(nosaltres) maniobràvem
(vosaltres) maniobràveu
(ells/elles/vostés) maniobraven

Plusquamperfet
(jo) havia maniobrat
(tu) havies maniobrat
(ell/ella/vosté) havia maniobrat
(nosaltres) havíem maniobrat
(vosaltres) havíeu maniobrat
(ells/elles/vostés) havien maniobrat

Passat anterior
(jo) haguí maniobrat
(tu) hagueres maniobrat
(ell/ella/vosté) hagué maniobrat
(nosaltres) haguérem maniobrat
(vosaltres) haguéreu maniobrat
(ells/elles/vostés) hagueren maniobrat

Futur
(jo) maniobraré
(tu) maniobraràs
(ell/ella/vosté) maniobrarà
(nosaltres) maniobrarem
(vosaltres) maniobrareu
(ells/elles/vostés) maniobraran

Futur perfet
(jo) hauré maniobrat
(tu) hauràs maniobrat
(ell/ella/vosté) haurà maniobrat
(nosaltres) haurem maniobrat
(vosaltres) haureu maniobrat
(ells/elles/vostés) hauran maniobrat

Condicional
(jo) maniobraria
(tu) maniobraries
(ell/ella/vosté) maniobraria
(nosaltres) maniobraríem
(vosaltres) maniobraríeu
(ells/elles/vostés) maniobrarien

Condicional perfet
(jo) hauria maniobrat
(tu) hauries maniobrat
(ell/ella/vosté) hauria maniobrat
(nosaltres) hauríem maniobrat
(vosaltres) hauríeu maniobrat
(ells/elles/vostés) haurien maniobrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) maniobre
(tu) maniobres
(ell/ella/vosté) maniobre
(nosaltres) maniobrem
(vosaltres) maniobreu
(ells/elles/vostés) maniobren

Perfet
(jo) haja maniobrat
(tu) hages maniobrat
(ell/ella/vosté) haja maniobrat
(nosaltres) hàgem maniobrat
(vosaltres) hàgeu maniobrat
(ells/elles/vostés) hagen maniobrat

Imperfet
(jo) maniobrara
(tu) maniobrares
(ell/ella/vosté) maniobrara
(nosaltres) maniobràrem
(vosaltres) maniobràreu
(ells/elles/vostés) maniobraren

Plusquamperfet
(jo) haguera maniobrat
(tu) hagueres maniobrat
(ell/ella/vosté) haguera maniobrat
(nosaltres) haguérem maniobrat
(vosaltres) haguéreu maniobrat
(ells/elles/vostés) hagueren maniobrat

IMPERATIU
Present

maniobra (tu)
maniobre (ell/ella/vosté)
maniobrem (nosaltres)
maniobreu (vosaltres)
maniobren (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verbo maniobrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
maniobrar






Participio
maniobrado
maniobrada
maniobrados
maniobradas



Gerundio
maniobrando






INDICATIVO
Presente
(yo) maniobro
(tu) maniobras
(el/ella/Ud.) maniobra
(nosotros) maniobramos
(vosotros) maniobráis
(ellos/ellas/Uds.) maniobran

Pretérito perfecto simple
(yo) maniobré
(tu) maniobraste
(el/ella/Ud.) maniobró
(nosotros) maniobramos
(vosotros) maniobrasteis
(ellos/ellas/Uds.) maniobraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he maniobrado
(tu) has maniobrado
(el/ella/Ud.) ha maniobrado
(nosotros) hemos maniobrado
(vosotros) habéis maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) han maniobrado

Pretérito imperfecto
(yo) maniobraba
(tu) maniobrabas
(el/ella/Ud.) maniobraba
(nosotros) maniobrábamos
(vosotros) maniobrabais
(ellos/ellas/Uds.) maniobraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había maniobrado
(tu) habías maniobrado
(el/ella/Ud.) había maniobrado
(nosotros) habíamos maniobrado
(vosotros) habíais maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) habían maniobrado

Pretérito anterior
(yo) hube maniobrado
(tu) hubiste maniobrado
(el/ella/Ud.) hubo maniobrado
(nosotros) hubimos maniobrado
(vosotros) hubisteis maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron maniobrado

Futuro simple
(yo) maniobraré
(tu) maniobrarás
(el/ella/Ud.) maniobrará
(nosotros) maniobraremos
(vosotros) maniobraréis
(ellos/ellas/Uds.) maniobrarán

Futuro compuesto
(yo) habré maniobrado
(tu) habrás maniobrado
(el/ella/Ud.) habrá maniobrado
(nosotros) habremos maniobrado
(vosotros) habréis maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán maniobrado

Condicional simple
(yo) maniobraría
(tu) maniobrarías
(el/ella/Ud.) maniobraría
(nosotros) maniobraríamos
(vosotros) maniobraríais
(ellos/ellas/Uds.) maniobrarían

Condicional compuesto
(yo) habría maniobrado
(tu) habrías maniobrado
(el/ella/Ud.) habría maniobrado
(nosotros) habríamos maniobrado
(vosotros) habríais maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían maniobrado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) maniobre
(tu) maniobres
(el/ella/Ud.) maniobre
(nosotros) maniobremos
(vosotros) maniobréis
(ellos/ellas/Uds.) maniobren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya maniobrado
(tu) hayas maniobrado
(el/ella/Ud.) haya maniobrado
(nosotros) hayamos maniobrado
(vosotros) hayáis maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan maniobrado

Pretérito imperfecto I
(yo) maniobrara
(tu) maniobraras
(el/ella/Ud.) maniobrara
(nosotros) maniobráramos
(vosotros) maniobrarais
(ellos/ellas/Uds.) maniobraran

Pretérito imperfecto II
(yo) maniobrase
(tu) maniobrases
(el/ella/Ud.) maniobrase
(nosotros) maniobrásemos
(vosotros) maniobraseis
(ellos/ellas/Uds.) maniobrasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera maniobrado
(tu) hubieras maniobrado
(el/ella/Ud.) hubiera maniobrado
(nosotros) hubiéramos maniobrado
(vosotros) hubierais maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran maniobrado

Futuro simple
(yo) maniobrare
(tu) maniobrares
(el/ella/Ud.) maniobrare
(nosotros) maniobráremos
(vosotros) maniobrareis
(ellos/ellas/Uds.) maniobraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere maniobrado
(tu) hubieres maniobrado
(el/ella/Ud.) hubiere maniobrado
(nosotros) hubiéremos maniobrado
(vosotros) hubiereis maniobrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren maniobrado

IMPERATIVO
Presente


maniobre (el/ella/Ud.)
maniobremos (nosotros)
maniobrad (vosotros)
maniobren (ellos/ellas/Uds.)

Te puede interesar