maneta (Diccionari)

maneta
1. a. f. Mà menuda.
b. donar una maneta Donar una forta reprensió.
c. fer manetes Donar-se les mans amorosament.
d. fer manetes Fer l'amistat.
e. tindre manetes Ser molt traçut.
2. f. pl. BOT. Peu de rata.
3. f. Mà de morter.
4. f. pl. OFICIS/TECNOL. Peça de cuiro o de tela, grossa, semblant a un guant, que s'utilitza per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que oferixen una gran resistència al moviment.
5. f. RELL. Busca d'un rellotge.
6. a. f. TECNOL. Terme que s'aplica a la peça o la part d'una màquina, d'una ferramenta, etc., que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la, dirigir-la, etc.
b. f. TECNOL. Manovella.
c. f. TECNOL. Agarrador de forma cilíndrica que tenen algunes ferramentes per a poder-ne dirigir el moviment.
d. f. TECNOL. Mànec d'algunes ferramentes format per una peça de fusta, de plàstic, etc., amb un forat adaptat a la mà.
e. f. TECNOL./MAR. Extrem cilíndric i prim d'un rem, per on se subjecta per a vogar.
7. f. ZOOL. Cnidari antozou zoantari de l'orde dels alcionacis i de la família dels alciònids (Alcyonium palmatum), d'aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.

maneta (Traducció Valencià-Castellà)

maneta f. 1. manecilla, manivela, manija, manezuela, manita, ramaria, alción.
2. donar una maneta echar un rapapolvo (o una regañina , o una bronca ).
3. fer manetes hacer manitas.
4. tindre manetes ser un manitas, ser muy mañoso.

Et pot interessar