manar
1.
a.
v. tr.
Imposar a algú de fer alguna cosa.
El pare m'ha manat que no ho diga. T'havien manat una cosa i no has obeït. Qui t'ha manat que parles?
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
La llei mana que
['<-->85]
c.
manar corts
[
ant.
]
Disposar, un monarca, la reunió de les corts.
d.
què mana?
Fórmula de cortesia amb què algú respon a qui el crida.
2.
a.
v. tr.
Exercir autoritat sobre algú.
El pare mana els fills. Mana el departament d'investigació.
b.
v. tr. abs.
Si manaren els meus, sabríeu el que és bo. Qui paga, mana.
c.
al manar de
A les órdens de, a la disposició de.