lloca (Diccionari)

lloca
1. a. f. AVIC. Femella d'aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
b. f. [ fig. ] Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.
c. f. [ p. ext. i fig. ] Persona que adopta una actitud protectora amb els altres.
d. f. [ p. ext. i fig. ] Persona que encobrix o ajuda un lladre o un criminal.
e. f. [ p. ext. i fig. ] Casa que encobrix un lladre o un criminal.
2. adj. BOT./AGR. Es diu de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrira.

lloca (Traducció Valencià-Castellà)

lloca f. clueca, llueca ( adj. ).

Et pot interessar