lliçó
1.
a.
f.
Allò que es llig en veu alta.
b.
f. LITÚRGIA
Cada un dels fragments de l'Escriptura o dels Sants Pares que es lligen o es canten a la missa i a l'ofici diví.
c.
lliçó magistral
ENSENY.
En algunes universitats, discurs per a l'obtenció del grau de mestre.
2.
a.
f. ENSENY.
Part d'una assignatura que un alumne ha d'aprendre per dir-la o explicar-la al mestre.
b.
f. ENSENY.
Ensenyança d'una disciplina acadèmica donada per un mestre a un o més alumnes en una sessió.
c.
f.
Cada un dels apartats en què es dividix un text, especialment un text escolàstic.
d.
f.
[
fig.
]
Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, castics, etc.
Que este castic vos servisca de lliçó a tots.
e.
f.
Allò que servix d'escarment.
Amb els tres gols aconseguits va donar una lliçó als contraris.
f.
aprendre la lliçó
Escarmentar-se.
Espere que hages deprés la lliçó i vages pel camí dret.
g.
aprendre la lliçó
Estar advertit per un altre.
Té ben depresa la lliçó i sap fer-ho bé.
h.
prendre la lliçó
(a algú)
Fer-li-la dir per vore si la sap.
i.
saber la lliçó
Estar ben ensinistrat.
3.
f. CRÍT. TEXT.
Forma d'una paraula o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.